PÍRAM I TISBE

MITE

Píram era el noi més bell de tots els joves i Tisbe la més destacada de les noies. Tots dos vivien a la regió de Semíramis, un al costat de l'altre. Quan es van conèixer l'amor va fer efecte en ells i cada vegada més. Si per ells hagués estat s'haguessin unit en matrimoni, però els pares d'ambdós ho impedien.

A la paret comuna de les dues respectives cases hi havia una esquerda, només coneguda per Píram i Tisbe; gràcies a ella podien xiuxiuejar-se l'un a l'altre. Un dia van decidir escapar-se, burlant els seus guardians i trobar-se al sepulcre de Ninos on hi ha un gran arbre, una morera. Aquella nit Tisbe va arribar abans però mentre esperava va veure apropar-se una lleona i va marxar espantada deixant caure el mantell que duia. La lleona desprès de veure aigua va apropar-se al mantell de Tisbe i el va tacar de sang tot esquitxant-lo i marxant. Al cap de poc va arribar Píram i en veure el mantell tacat va pensar que havien atacat a Tisbe i sentint-se culpable per no haver-la protegit, va clavar-se l'espasa al ventre i ja a les portes de la mort se la va treure. Tisbe atemorida, però, va tornar a l'arbre i en veure el cos sense vida del seu estimat va suplicar que els fruits blancs de l'arbre es tornessin negres per la sang vessada dels dos amants i per una altra banda que els enterresin junts. Desprès d'això va treure`s la vida, amb la mateixa espasa que Píram. Tot això va commoure als déus i als pares; perquè el color del fruit és negre, quan madura, i les restes de les seves pires fúnebres descansen a la mateixa tomba.

OBRES

Pyrame et Thisbé

En aquest mosaic del segle IV aC. s'hi representa tot el mite, apareix Tisbe sorpresa o espantada per la mort del seu estimat, a l'altre cantó apareix Píram amb l'espasa com s'hi ja l'hagués donat mort i al centre hi apareix la lleona tacant el mantell perdut de Tisbe. Al mosaic també apareixen els dos noms dels amants per situar-los.

Segle IV (55-166)

Fragment del mosaic romà de Pafos

Localització: Xipre

Pyramus and Thisbe d'ABRAHAM HONDIUS

En aquest quadre Hondius també vol representar el mite sencer. Al primer pla s'observen Píram, mort per la seva espasa, i Tisbe, donant-se mort amb la mateixa. Al fons s'hi veu la lleona fugint. L'autor pinta els personatges amb roba de la seva època.

1663

Mides: 69cm x 81cm

Tècnica: Pintura a l’oli sobre llenç

Localització: Museum Boijmans Van Beuningen, Rotterdam

Thisbe de JOHN WILLIAM WATERHOUSE

Waterhouse no centra la seva obra en la captació del moment de la mort dels dos joves, sinó que és molt fidel a la representació del mite abans de la tragèdia.
Pinta a Tisbe a casa seva repenjada a la paret on s'hi veu clarament l'esquerda; sembla que estigui escoltant a Píram des de l'altre banda. Al quadre mostra l'època a la qual pertanyen Píram i Tisbe, i no tant a la del propi autor, fet que sembla transportar l'espectador a aquell moment.

1909

Pintura a l’oli sobre llenç

Estil: Romànic amb influències pre-rafaelites

Dimensions: 97cm x 59cm

Localització: Londres

Pyramus and Thisbe

Al mural romà també torna a representar-se el mite sencer. S'hi veu a Píram ferit i mort per l'espasa i Tisbe treient-se la vida sobre la llança amb la qual s'ha mort el seu amant.

Darrere d'ells hi ha el que representaria la morera amb el mantell d'ella i al costat la lleona. Tant Píram com Tisbe estan despullats.

79 dC

Mural romà

Localització: Casa de Loreius, Pompeia

Píramo y Tisbe de JOSÉ MANUEL PATEIRO

Encara que no es veu molt bé, s'hi pot distingir un noi i una noia. Suposadament representen els dos estimats d'aquest mite.

2002

Material: Pedra

Localització: Entrada nord del Port Romà, Ourense

Pyramus and Thisbe de LUCAS VAN LEIDEN

A l'obra de Lucas Van Leiden s'hi representa tot el mite ja que el primer pla s'observa a Píram mort i Tisbe amb la mateixa espasa que el seu amant suicidant-se. També hi apareixen elements importants al segon pla com el sepulcre i a dalt d'aquest sembla veure's la figura de Cupido. I al tercer hi apareix la lleona amb el mocador de la noia a la boca.

1514

Mides: 11’9cm x 16’1cm

Tècnica: Gravat sobre paper

Localització:Museu Nacional de Warsaw

Pyramus and Thisbe de GREGORIO PAGANI

Pagani a la seva obra representa als dos estimats a l'època medieval. L'autor representa el moment en que Tisbe en veure a Píram mort es suïcida. L'espasa està clavada als dos cossos. Tisbe en aquest cas sí porta el seu mantell posat i no hi ha l'aparició de cap animal. A la font hi ha una estàtua representada com si fos Cupido, simbolitzant l'amor lleial dels dos personatges de la història.

Estil: Marienisme tardà

Mides: 239cm x 180cm

Pintura a l’oli sobre llenç

Localització: Galeria de los Uffizi, Florència

Pyramus and Thisbe de HANS BALDUNG

Aquest autor del renaixement alemany, deixeble d'Albrecht Dürer representa l'escena molt fosca. L'única semblança amb el mite és que Píram està mort. Tisbe en aquest cas no fa l'intent de suïcidar-se, sinó que sembla que estigui vetllant pel seu estimat. La llum es focalitza en tots dos personatges donant-los-hi molta més importància, la resta del quadre està a la foscor. També hi apareix d'amagades i a la part fosca sobre el que sembla ser un arbre un nen alat, Eros. Al costat de l'arbre hi ha una figura d'un animal, sembla que sigui la lleona amb el mantell de la noia. No es veu molt ja que el segon pla és molt fosc.

1530

Mides: 93cm x 67cm

Tècnica: Pintura a l’oli en panel

Localització: Gemäldegalerie a Berlin

Pyramus and Thisbe de ANDREAS NESSELTHALER

Nesselthaler representa tot el mite en el quadre encara que capta el moment en que Píram s'ha donat mort i Tisbe arriba veient-lo mort. Ell està repenjat sobre la morera i ella s'ajup i estén el braç a l'arbre.

Al fons hi ha una lleona fugint i sobre els estimats, està Eros sorprès.

1795

Mides: 67’2cm x 51’1cm

Tècnica: Pintura a l’oli sobre llenç

Pyramus and Thisbe de ANTONIO BELLUCCI

Bellucci capta el moment en que Tisbe es suïcida al veure a Píram mort. No hi ha cap aparició de la lleona i sembla que estiguin al sepulcre de Ninos.

Mides: 194cm x 181cm

Tècnica: Pintura a l’oli sobre llenç

Pyramus and Thisbe de MANUEL NIKLAUS

Manuel Niklaus mostra en el quadre tota la tragèdia del mite. S'observa a Píram mort i Tisbe donant-se-la a ella mateixa. Al costat hi ha el que sembla el sepulcre de Ninos, darrere dels dos nois hi ha la morera i més lluny s'hi veu la lleona. L'arbre sembla que divideixi el quadre o la representació del mite en dues parts encara que el conjunt representa el mite sencer. A la part esquerre es veu el poble de lluny i al primer pla hi ha dones les quals podrien ser les mares dels dos amants i a la part dreta el que s'ha esmentat abans.

Mides: 161cm x 151cm

Estil: Baix Renaixement

Localització: Kunstmuseum, Basel

COMPARACIÓ

La majoria d'obres representen el mite sencer utilitzant diferents plans encara que el moment triat com a centre de les obres i posat al primer pla sempre mostra a Píram mort i Tisbe donant-se-la a ella mateixa. Tret d'una, Tisbe de Waterhouse; l'autor es centra més a la figura de la noia mostrant cada detall com és l'esquerda de la paret. Sobre entén que aquest és molt conegut i no cal representar-ho tot. Aquest mite va donar inspiració per a fer més endavant obres de teatre. Com per exemple Romeu i Julieta. L'amor impossible d'un noi i una noia joves que els porta a la mort. Píram i Tisbe és un mite molt conegut ja que ha sigut representat en obres durant molts segles. Des de l'època grega, a la romana amb mosaics fins a l'actualitat amb obres teatrals, pintures, poesies, òperes.

Influències posteriors, o en altres àmbits:

Dramàtiques: A midsummer Night's Dream, Shakespeare 1595 i Romeu i Julieta, Shakespeare.

Èpiques: The legend of Thisbe of Babylon, G. Chaucer 1385

Poesia: Fàbula de Píram i Tisbe, Gongora

Òpera: Ch. W. Glick (Píramo y Tisbe) i F. Ghise (Píramo y Tisbe)