PIGMALIÓ

MITE

Pigmalió en veure com les Propètides havien començat a prostituir el seu cos, no volia esposa, vivia sol i des de feia temps no tenia companyia de llit.

En aquell temps s'havia dedicat a esculpir una fantàstica estàtua d'ivori blanc i li havia donat tan gran bellesa pròpia que va enamorar-se de la seva obra. Feia petons a l'estàtua creient que ella els hi tornava i també creia que li parlava.

Sovint la tocava i pensava que a l'estrènyer els seus dits als braços d'ella li apareixerien blaus. Li feia carícies, regals; li havia posat arracades i vestits; inclús la feia jeure al llit, al seu costat.

Va arribar el dia de les festes en honor a la deessa Venus.

Havent fet la seva ofrena, Pigmalió va demanar-li a la deessa si podia fer de l'estàtua la seva esposa; encara que no va demanar-ho directament.

Venus que assistia a la seva pròpia celebració, va fer encendre la flama tres vegades i la seva punta va elevar-se pels aires.

Pigmalió en arribar a casa, va anar a veure la seva estàtua, quan va fer-li un petó va adonar-se que el cos estava tebi; cada vegada que ell la tocava perdia la rigidesa fins a tornar-se de carn i ossos.

La deessa va assistir al matrimoni, va fer unir nou vegades les banyes de la lluna formant un disc sencer. Van donar llum a Pafos, per la qual rep el nom de l'illa.

OBRES

Pygmalion and Galatea d'ERNEST NORMAND

Normand vol representar les dues fases de la noia per això de cintura cap amunt està transformada en una noia ja que el marbre sembla haver agafat la tonalitat de la pell i ja no sembla pedra. En canvi, de cintura cap avall segueix sent de pedra. De totes maneres encara que la part de dalt sigui humana està inexpressiva i segueix en una postura escultòrica. Ella és el centre del quadre encara que Pigmalió està col·locat en primer pla; ell al cantó dret del quadre se la mira sorprès i per la expressivitat del seu rostre podria imaginar-se que està incrèdul del que passa. ja que per molt que l'escena sigui momentània l'autor vol representar una continuació, és a dir, que l'espectador pugui imaginar-se la transformació completa de la noia.

1886

Estil: Realisme

Localització: Atkinson Art Gallery, Regne Unit

Pygmalion and Galatea de JEAN LÉON GÉRÔME

Gérôme inclou símbols a la seva obra com l'aparició de Cupido i el quadre del fons que representa l'escena de la pregària de Pigmalió a Venus i encara que no ho sembli explica tot el mite. Al centre i primer pla del quadre apareixen Galatea mig transformada i Pigmalió donant-se un petó. Gérôme sí que es basa més al mite ja que ella va fent-se de carn i ossos conforme ell la va tocant. Al segon pla a la dreta hi apareix Cupido, déu de l'amor i fill de la deessa Venus. Al tercer pla hi ha més estàtues petites de dones i a la paret hi ha un quadre. Si ens fixem en el quadre, podria pensar-se que representa una altre escena del mite, concretament, les festes en honor a Venus. Pigmalió és representat ajupit demanant a la deessa que faci de la seva estàtua la seva muller. També s'hi representa el foc el qual la deessa fa encendre tres vegades.

1890

Mides: 88’9cm x 68’6cm

Tècnica: Oli sobre bastidor

Localització: Museu Metropolità d’Art, New York

Pigmalió i Galatea d'AUGUSTE RODIN

Auguste Rodin també es centra només a l'essència del mite ja que només representa a l'escultura les figures de Pigmalió i Galatea. L'autor representa l'escultura de Galatea, encara per acabar, però donant a entendre que Pigmalió l'està esculpint en una postura tan natural que sembla que tingui vida pròpia.

1908 - 1909, modelat al 1889

Mides: 97’2cm x 88’9cm x 76’2cm

Material: Marbre

Tipologia: Escultura

Localització: Metropolitan Museum of Art (MET)

Pigmaleão e Galatéia de LUCÍLIO DE ALBUQUERQUE

Aquest autor centra l'obra en l'home que representa ser Pigmalió. Ell avança el braç cap a l'estàtua encara sense vida amb un sentiment d'esperança i de pregària ja que té la mà a la boca com si li enviés paraules o petons. Aquesta dóna sensació de moviment ja que no està totalment rígida i recte com una estàtua és com si Pigmalió l'hagués esculpit amb moviment.

1905

Mides: 120cm x 71cm

Tècnica: Oli sobre bastidor

Localització: Museu Dom João VI, Rio de Janeiro

Venus bringing to life Pygmalion's statue de l'ESCOLA NAPOLITANA

En aquesta obra apareixen les dues figures principals, Pigmalió i Galatea amb Venus.

Ell sorprès veu com Venus dóna vida a la seva estàtua. Galatea no té cap expressió al rostre sembla que encara li quedin senyals del seu estat anterior, una estàtua. O també del que és la bellesa perfecta.

Segle XVIII

Mides: 53’3cm x 35’9cm

Tècnica: Oli sobre taula

Venus and Pygmalion de ANTON WILHELM TISCHBEIN

En aquesta obra pot observar-se a la deessa Venus sobre Galatea amb una mena de torxa, com s'explica en el mite que la deessa encén tres cops i la flama s'eleva pels aires, enfocant a aquesta. Galatea sembla que sigui de carn i ossos però la seva inexpressivitat i postura dóna una sensació contrària. Pigmalió sorprès contempla la transformació de la seva estimada gràcies a la deessa. Al darrer pla hi ha més estàtues i pel sostre i al costat de la deessa hi ha petits Cupidos.

1786 – 1800

Tècnica: Tafelmalerei

Localització: Staatliche Zeichenakademie

Pygmalion de JACQUES BRUNEL

Al quadre de Brunel, Galatea és el centre de l'obra. Ella encara d'estàtua està il·luminada per una forta llum provinent de l'exterior però des de dalt. Podria significar l'inici de la transformació de l'estàtua simbolitzant la llum de la deessa. Pigmalió de nou queda expectant davant l'estàtua i encara que la transformació no s'hagi portat a terme, la postura sorpresa del noi pot donar a entendre a l'espectador que ha d'esdevenir alguna cosa, ja que el pintor l'ha situat d'esquena a l'espectador. Dalt de l'estàtua hi ha Cupido, fill de la deessa encarregada d'aquesta transformació.

1838

Mides: 73’5cm x 61’5cm

Tècnica: Oli sobre bastidor

Pygmalion and Galatea as Infants de FRANÇOIS BOUCHER

Boucher representa les dues figures com a nens petits. Ella ja transformada a humana sembla que vagi cap a Pigmalió infant. Eros fill de la deessa i déu de l'amor contempla l'escena. L'autor al representar Pigmalió i Galatea com a infants potser també va decidir posar a Cupido en comptes de Venus ja que queda més uniforme, és a dir, l'ambient és ple d'infants. Això també remarca el simbolisme, l'amor i la innocència;els infants no coneixen la maldat. Aquest amor és pur.

Segle XVIII

Mides: 60’3cm x 73cm

Tècnica: Oli sobre bastidor

Localització: Museu Metropolità d’Art (MET), New York

Pygmalion de JEAN-BAPTISTE REGNAULT

L'obra de Regnault també recalca el moment en que Pigmalió s'enamora de la seva estàtua i comença a parlar-li, a fer-li regals com per exemple les flors que estan als peus. A diferència dels altres quadres l'escultura d'aquest no està dempeus. En aquesta obra la transformació no està donada però si que dóna la sensació que esdevindrà ja que l'estàtua està posada de tal manera que sembla que en qualsevol moment pugui moure's. L'estàtua porta agafada a les mans un colom, animal consagrat a la deessa Venus encarregada de fer la transformació. L'autor dóna senyals per saber que passarà.

1786

Mides: 120cm(alt) x 140cm(ample)

Tècnica: Oli sobre bastidor

Localització: Palau de Versalles

Pygmalion de ANNE-LOUIS GIRODET DE ROUSSY-TRIOSON

Girodet representa l'escena on Pigmalió vol tocar encuriosit a l'estàtua ja transformada en humana. Entre ells dos apareix Cupido agafant-los de les mans, en senyal d'unió.

1819

Mides: 253cm x 202cm

Localització: Col·lecció del Duc de Luynes, Chateau de Dampierre

Pygmalion and his statue de LOUIS-JEAN FRANÇOIS LAGRENÉE

Lagrenée posa més elements al seu quadre ja que no només apareixen Pigmalió i Galatea. Galatea ja transformada a humana contempla Pigmalió, que ajupit l'agafa de la mà. Tots dos estan envoltats de tres Cupidos i la deessa Venus al costat dret sobre núvols. Aquesta mira la noia i contempla l'escena dels dos estimats. Un dels Cupido porta una torxa encesa, el fum que provoca el foc va cap a Galatea. El foc simbolitzaria quan Venus desprès de la pregària de Pigmalió fa pujar la punta del foc cap al cel, desprès d'això és quan l'estàtua pot transformar-se. També apareixen al terra trossos de pedra i un cap d'estàtua, representarien la transformació i alliberació de la dona.

1777

Mides: 104cm x 86cm

Tècnica: Oli sobre bastidor

Localització: Museu d’Art Sinebrychoff

Pigmalió de FRANZ VON STUCK

Aquest autor només representa l'escena on Galatea ja transformada a humana és contemplada per un incrèdul i sorprès Pigmalió. Encara que no hi hagi res l'essència del mite és aquesta.

COMPARACIÓ

Tots els quadres representen perfectament l'essència del mite. A totes les obres els autors només es centren en el moment de la transformació de l'estàtua menys Rodin ja que representa l'escena quan l'està modelant o per exemple Boucher que els representa com a nens. Només canvien a l'hora dels elements externs com per exemple; l'assistència o no de la deessa o de Cupido, o si la noia és totalment transformada, mig transformada o gens transformada. Només Boucher focalitza aquest mite vist d'una altra manera ja que en comptes de ser adults, Pigmalió i Galatea són infants. Però l'essència del mite sí que hi és. I un altre autor com Gérôme que també inclou una escena més del mite, per oferir més informació a l'espectador. Els autors dels quadres encara que posen a l'estàtua de la mateixa manera, menys Rodin, juguen amb diferents símbols.