NARCÍS I ECO

MITE

Narcís era fill de la nimfa Liríope i del riu Cefís. Ella va anar a consultar a Tirèsias quant de temps viuria el seu fill i l'endeví va dir que mentre no s'emmirallés.

Aquelles paraules demostrarien el tràgic desenllaç de la història.

Un dia, quan Narcís empaitava cérvols, el va veure una nimfa, Eco. Aquesta nimfa, abans de la seva tràgica transformació, tenia cos i no era només una veu.

Eco s'encarregava d'entretenir amb llargs relats a Juno mentre les nimfes fugien després d'haver sigut amants de Júpiter.

Quan Juno va adonar-se de l'engany, va fer que Eco només repetís les últimes paraules del que sentia.

Així doncs, quan va veure a Narcís va quedar captivada per la seva bellesa i encara que volia parlar-li no podia. Va ser una casualitat que Narcís va separar-se dels companys i va dir: "Hi ha algú per aquí?" i Eco va repetir: "Per aquí." Ella finalment va llançar-se als seus braços però ell la va defugir. Avergonyida pel que havia passat va amagar-se a les coves. Finalment només va quedar la seva veu.

Algú menyspreat per Narcís va demanar a Nèmesis, la deessa de la venjança, que Narcís estimés com Eco l'havia estimat a ell i que no pogués posseir al seu amor.

Nèmesis va acceptar la súplica.

Narcís va anar a parar a una font d'aigües cristal·lines, al veure's reflectit a l'estany, va quedar admirat per la imatge que veia.

Ell encenia el propi foc que el cremava.

Moria per tenir l'amor d'aquell noi, sense saber que era ell mateix. Va acabar morint poc a poc i cada vegada que el noi es queixava o donava cops al seu cos, Eco ho repetia.

Una vegada mort, quan anaven a preparar la pira, van veure que el cos no hi era, i en canvi, hi havia una flor groga al mig. envoltada de pètals blancs.

OBRES

Narcissus de CARAVAGGIO

Caravaggio centra més el seu quadre en el simple fet d'exposar Narcís contemplant-se en l'aigua. L'autor també pinta el reflex per fer-lo més real. Com aquest mite és molt conegut, l'autor suposaria que no calia representar tot el mite ja que la figura d'un noi contemplant-se a l'aigua sempre fa al·lusió al mite de Narcís.

1594 – 1596

Estil: Barroc italià

Mides: 110cm x 92cm

Tècnica: Oli sobre bastidor

Localització: Galleria Nazionale d’Arte Antica, Roma

Echo and Narcissus de JOHN WILLIAM WATERHOUSE

En aquesta obra torna a plasmar-se el moment en que Narcís es contempla a si mateix, meravellat, al riu, dóna la sensació que vulgui agafar el seu reflex a l'aigua. Eco apareix al costat esquerre contemplant com Narcís s'enamora de la mateixa manera que ella d'ell. Narcís, al seu davant té flors grogues, lliris d'aigua, en canvi als peus apareixen Narcisos, flors blanques que també simbolitzarien la mort del noi. Waterhouse separa els dos nois per donar a entendre que mai podran estar junts.

1903

Mides: 1.092mm(alt) x 1.892mm(ample)

Tècnica: Oli sobre llenç

Localització: Galeria d’art Walker, Liverpool

La metamorfosi de Narcís de SALVADOR DALÍ

Dalí presenta la figura de Narcís a l'escultura ficada a l'aigua groga. La mà amb l'ou del qual neix una flor seria la simbologia de la mort i el naixement del propi Narcís. Ja que al morir ell, neix la blanca flor. Les figures darrere la gran escultura groga poden ser les nimfes rebutjades pel noi. Al fons on hi ha una muntanya, es veu la forma d'una cara la qual podria simbolitzar Eco quan s'amaga a les coves i queda sense cos, només amb la veu que repeteix cada última paraula. Dalí representa molt bé tots els símbols del mite.

1937

Tècnica: Oli sobre llenç

Estil: Surrealisme

Localització: Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres (Catalunya)

Dish de FRANCESCO XANTO AVELLI

La figura central del disc pot representar Liríope, a qui el riu Cefís ha engendrat Narcís. La figura de la dreta que acompanya a Cupido, malgrat ser musculosa, podria ser Àrtemis ja que sembla que té pit i porta una túnica curta, a més, Narcís preferiria la caça que l'amor, i aquest seria la figura de l'esquerra.

1535

Mides: 30cm

Localització: Museo Boijmans Van Beuningen, Rotterdam

Echo et Narcisse de NICOLAS POUSSIN

Poussin representa l'escena on Narcís està mort ja que no ha pogut aconseguir el seu gran amor, ell mateix. L'autor ens fa saber que està mort ja que al cap del noi hi ha flors blanques, les mateixes que apareixen quan mor al mite. Al segon pla a la dreta està Cupido amb una torxa encesa. Pot simbolitzar el foc que crema al noi, però que ell mateix se'l provoca. Al tercer pla sobre les roques apareix Eco contemplant al noi.

1629 – 1630

Estil: Classicisme

Mides: 74cm x 100cm

Tècnica: Oli en canvas

Localització: Museo del Louvre

Narcissus and Echo de BENJAMIN WEST

Al quadre de West, Narcís apareix al centre del quadre tocant l'aigua del riu amb els peus. El riu està ple de petits Cupidos, sembla que vulguin cridar la seva atenció. A l'altra banda del riu, mig amagada darrere un arbre, apareix Eco mig nua, contemplant Narcís en una postura molt seductora. Més a la dreta d'on està ella, es troba Eros a punt de llançar-li una fletxa a la nimfa.

1805

Mides: 60’96cm x 91’44cm

Tècnica: Oli sobre llenç

Localització: Col·lecció privada

Narcissus and Echo de PLACIDO COSTANZI

Costanzi posa com a centre de l'obra a Narcís mirant-se a l'aigua, en un segon pla, darrere dels arbres, apareix la figura d'una dona, Eco. Apareixen gossos al costat del noi, l'autor voldria fer saber als espectadors que Narcís estava caçant tal com explica el mite.

Segle XVIII

Mides: 99cm x 136cm

Tècnica: Oli sobre llenç

Localització: Colecció privada a New York

Echo and Narcissus de RUPERT BUNNY

Rupert Bunny vol representar dues escenes en una. La primera el conjunt de Narcís i Eco, ella sembla que implori el seu amor, de genolls, intentant tocar-lo però ell la rebutja, ja que la seva posició amb les mans enlaire, mostra repulsió. L'altre escena seria centrar-se en Narcís i fixar-se en que ell està reflectit a l'aigua contemplant la seva bellesa. Al tercer pla hi ha tres nimfes contemplant l'escena o el fet que demanessin un càstig per a Narcís ja que menyspreava l'amor, inclús també pot significar la infidelitat de Zeus amb les nimfes ja que apareix una cigonya, i el déu sempre es transformava a l'hora de ser infidel a la seva dona.

1920

Mides: 121cm x 100’8cm

Tècnica: Petroli sobre bastidor

Localització: Galeria d’art de Queensland

Narciso de JAN COSSIERS

Jan Cossiers només representa a la seva obra el símbol principal del mite, ja que veure un noi, embadalit, contemplant la seva imatge a l'aigua ja ens diu que és el mite de Narcís. Com és un mite molt conegut no cal altres elements.

1636 – 1638

Mides: 97cm(alt) x 93cm(ample)

Tècnica: Oli sobre llenç

Localització: Museo del Prado, Madrid

Echo and Narcissus de LOUIS-JEAN FRANÇOIS LAGRENÉE

Lagrenée posa com a figura principal del quadre a Eco, la qual sembla que surti d'una cova per veure a Narcís contemplant-se a l'aigua del riu, encara que en aquesta versió Narcís es contempla estant ficat dins l'aigua. Per la posició dels dos protagonistes sembla que la pintura sigui un record de la pròpia Eco.

Mides: 19’7cm x 23’5cm

Tècnica: Oli en coure

Eco i Narcís

Encara que és difícil de veure, Narcís està contemplant-se ell mateix i també surt el seu reflex. Al seu costat apareix Eco agafant una mena de garlanda. També apareix Cupido al centre inferior del quadre. Representa l'escena més coneguda del mite.

Segle I aC

Localització: Museu Nacional de Nàpols

COMPARACIÓ

Totes les obres menys les de Dalí, Caravaggio i Cossiers representen als dos nois, encara que l'escena sempre sigui quan Narcís es contempla al riu. Tant Caravaggio com Cossiers van obviar Eco i només van decidir pintar Narcís a la mítica escena. Dalí ho porta a un altre nivell i fa una anàlisi més profunda del mite, encara que l'essència no es perd. Aquest mite és molt conegut i a la majoria de persones no els cal veure una representació sencera, perquè coneixen al símbol principal, Narcís i la seva transformació en flor. Tanta importància ha rebut aquest mite que hi ha una patologia amb el seu nom, narcisisme, és a dir, algú que té una sobreestima per a si mateix. De la mateixa manera que la nimfa Eco també ha sobreviscut com a l'eco, la repetició de l'última paraula en les fondalades de les muntanyes.